Dades | |
---|---|
Tipus | grup de rock |
Camp de treball | música |
Història | |
Lloc de constitució | Londres |
Reemplaçat per | Faces (en) |
Activitat | |
Activitat | 1965 – 1978 |
Segell discogràfic | Decca Records Charly Records Atlantic Records Immediate Records (en) |
Gènere | Rock dur, rock psicodèlic, rock i rhythm and blues |
Format per | Steve Marriott (1965–1978) Jimmy Winston (1965–1965) Ian McLagan (1965–1978) Kenney Jones (1965–1978) Ronnie Lane (1965–1975) Rick Wills (1976–1978) Jimmy McCulloch (1978–1978) |
Altres | |
Premis
| |
Lloc web | thesmallfaces.com |
Small Faces fou una banda de rock anglesa popular a la dècada dels seixanta, liderada pel guitarrista i cantant Steve Marriott. Van ser un dels principals representants musicals del moviment mod, disputant-se sempre aquest lloc amb The Who. Apart de Marriott, la banda la completaven el baixista Ronnie “Plonk” Lane, el teclista Ian “Mac” McLagan i el bateria Kenney Jones. Malgrat que inicialment la seva música estava influenciada principalment pel rhythm & blues i el soul americà, es van acabar convertint en un dels grups psicodèlics de més èxit d'Anglaterra abans de la seva ruptura, a principis de 1969.
Tot i que només van estar junts durant quatre anys, des del 1965 al 1969, el llegat musical dels Small Faces es considera com un dels més importants del mod britànic i la música psicodèlica.
Quan Marriott va deixar la banda per formar Humble Pie, la resta de membres originals van formar el 1969 la banda Faces, considerada la successora natural dels Small Faces, en la que incorporaren el cantant Rod Stewart i el guitarrista Ronnie Wood (qui posteriorment es convertí en membre dels Rolling Stones).
Small Faces es va reformar entre els anys 1975 i 1978, donant lloc a dos nous treballs discogràfics, amb resultats molt discrets tant a nivell de crítica com a nivell comercial.